Batecs d'escapament de la unió aurículo-ventricular Apareixen quan la freqüència del nòdul sinusal cau per sota de la freqüència d'un marcapàs situat a la unió aurículo-ventricular, o bé quan hi ha un bloqueig sino-auricular de sortida, una aturada sinusal o un bloqueig aurículo-ventricular de segon grau que redueix la freqüència ventricular per sota del marcapàs secundari esmentat.
Solen finalitzar una pausa o un interval RR superior al del cicle sinusal.
Tenen la morfologia ja descrita a l'apartat anterior (pot haver-hi P retrògrada precedint, seguint o estant inclosa en el complex QRS) i són similars als batecs sinusals, encara que poden presentar petites variacions si són conduïts amb aberrància.
BEUAV en una malalta de 74 anys amb cardiopatia isquèmica. Després del segon batec sinusal es produeix una pausa sinusal apareixent dos BEUAV (el registre va quedar interromput pel canvi de derivació on ja tornava a registrar-se RS). El primer BEUAV té una onda P retrògrada i el segon no. La morfologia dels batecs d'escapament és similar a la dels sinusals.
BEUAV en un malalt de 86 anys que està en fibril·lació auricular crònica. Després del 3r batec es produeix una pausa amb l'aparició d'un BEUAV que té una morfologia un xic diferent a la de base. Aquesta diferència és la que permet en aquest cas la identificació del BEUAV (si hagués estat similar només veuríem a l'ECG de superfície un alentiment en la freqüència cardíaca).
BEUAV en una malalta que presenta un BAV aparentment 2:1 (posteriorment va passar a BAV complert i va requerir la implantació d'un marcapàs). Els senyals (*) mostren les ondes P i els senyals (*) els BEUAV. Aquests mostren una petita onda terminal (positiva a aVR). Hi ha la possibilitat que els BEUAV activin retrògradament el NS tornant a iniciar el cicle.
BEUAV en un home sa de 28 anys. Es registra una arítmia sinusal respiratòria. Al disminuir la freqüència apareixen BEUAV (2n i 5è batecs del traçat superior i els dos últims del traçat inferior imatge ampliada ). Els dos primers no estan relacionats amb la P sinusal (1) que els precedeixen. Ambdós impulsos (el sinusal i el BEUAV) estan dissociats i s'interfereixen mútuament a nivell de la UAV. El penúltim impuls té una onda P retrògrada i l'últim no. La morfologia dels batecs d'escapament és força similar a la dels sinusals.
(1) La P registrada just abans d'aquests batecs no és una P retrògrada i sí la P sinusal. Per ser una P retrògrada hauria de ser negativa a les derivacions de la cara inferior; en aquest registre DII i aVF, i positiva a aVR)
BEUAV en un malalt de 81 anys amb BBEFH. Presenta pauses sinusals amb BEUAV (*). Aquests tenen la mateixa morfologia que els batecs sinusals (BBEFH) i registren una onda P prèvia que és la sinusal (1). Ambdós impulsos s'interfereixen mútuament.
(Ritmes de la unió AV) anterior ---------- índex ---------- següent (RUAV)