La connexió invertida dels elèctrodes del braç esquerre i del braç dret dóna lloc que a DI i aVL s'observi una imatge en mirall de la morfologia normal del QRS (P, QRS i T negatives). Un efecte similar s'obté amb la connexió errònia dels altres elèctrodes.
En el primer cas l'elèctrode del braç esquerre s'ha connectat al del braç dret i viceversa. En el segon cas l'elèctrode de la cama esquerra s'ha connectat al del braç esquerre i viceversa.
Una situació que ens pot induir a creure que hem connectat de forma errònia els elèctrodes de les extremitats és la dextrocàrdia. Ens n'adonarem al realitzar l'exploració i al veure la Rx PA de tòrax, i ho confirmarem al registrar L'ECG amb els elèctrodes col·locats amb una correlació anatòmica correcta.
Dextrocàrdia en una persona jove i sana. Al registrar el pla horitzontal amb una correlació anatòmica correcta (registrant V2, V1 i de Vr3 a Vr6) s'obté una imatge "normal".
Dextrocàrdia en una malalta de 74 anys amb HTA. El segon ECG és el realitzat amb la correlació anatòmica correcta.
Quan es perd el ritme sinusal i no es pot analitzar les ondes P (com és el cas de la fibril·lació auricular), l'anàlisi del pla horitzontal ens ajudarà a identificar una connexió equivocada de les derivacions de les extremitats.
Malalta de 74 anys amb DLMi (estenosi mitral lleugera i insuficiència mitral moderada) i insuficiència aòrtica lleugera. Està en fibril·lació auricular.
El primer ECG està mal realitzat per la connexió equivocada de les derivacions de les extremitats. El segon ECG està realitzat correctament. En absència de l'onda P, l'anàlisi del pla horitzontal és molt útil per identificar aquest tipus d'error.