Existeixen diversos mètodes per calcular l'eix del complex QRS sobre un sistema hexaxial. El que us proposo només utilitza dos paràmetres (potser tres).
Primer cal localitzar quina és la derivació del pla frontal que registra un complex QRS isoelèctric (es a dir un complex amb una onda positiva i una onda negativa - o viceversa - de magnituds similars). Aquesta derivació ens dirà quina és la seva perpendicular i sobre aquesta estarà situat el vector que representa la direcció principal de l'activació ventricular. Per saber cap a quina de las dos possibles direccions es dirigeix aquest vector hem de mirar si aquesta derivació registra una onda predominantment positiva o negativa. Si és positiva el vector s'apropa a ella i si és negativa s'allunya.
Probablement no heu entès res, entre d'altres coses perquè jo no ho sé explicar molt bé. Doncs si és així mireu els següents gràfics (per fer-ho més comprensible he descompost el procés en dos seqüències):
Es tracta d'un ÂQRS de 60°. La derivació que registra un complex isodifàsic és aVL, així doncs el vector que representa la direcció principal de l'activació ventricular (= ÂQRS) es troba sobre la perpendicular a aVL que és DII. Una vegada hem arribat aquí només tenim dues possibilitats +60° o -120°. Donat que DII registra una onda predominantment positiva (totalment positiva en aquest cas), el vector està encarant DII i per tant el valor del ÂQRS és de +60°.
Veiem-ne un altre exemple:
Es tracta d'un ÂQRS de 0°. La derivació que registra un complex isodifàsic és aVF, així doncs el vector que representa la direcció principal de l'activació ventricular (= ÂQRS) es troba sobre la perpendicular a aVF que és DI. Una vegada hem arribat aquí només tenim dues possibilitats 0° o -/+180°. Donat que DI registra una onda predominantment positiva (totalment positiva en aquest cas), el vector està encarant DI i per tant el valor del ÂQRS és de 0°.
Prement sobre "següent" podreu veure uns quants exemples reals.