Es tracta d'una troballa poc freqüent que generalment es veu en combinació amb un BBDFH.
Per fer el diagnòstic cal descartar la presència d'un cor vertical normal, d'una HVD, d'un emfisema i d'un infart lateral extens. Per això un diagnòstic definitiu d'HBP és molt difícil si no es té un ECG previ normal.
La durada del QRS és inferior a 0,12 seg.
A DI i aVL es registra un complex rS i a DII, DIII i aVF un complex qR amb ondes q inferiors a 0,03 seg. L'onda R a DIII és igual o superior a l'onda R a DII.
L'ÂQRS varia de +90° a + 120° aproximadament.
El segment ST i l'onda T són normals en absència de cardiopatia associada.
Malalta de 79 anys amb HTA i asma. L'ECG té una morfologia d'HBP, encara que en aquest cas no es pot demostrar que realment existeixi aquest trastorn de conducció.