Impulsos prematurs de la unió aurículo-ventricular
Són batecs prematurs amb la morfologia ja descrita (l'onda P retrògrada pot precedir, seguir o estar inclosa en el complex QRS).
Solen tenir una morfologia similar a la dels batecs sinusals, encara que poden presentar petites variacions degudes a la presència d'una alteració en la conducció intraventricular.
IPUAV en una malalta de 74 anys amb HTA. El tercer batec és un IPUAV. Es registra de forma prematura i té una morfologia un xic diferent a la resta dels batecs sinusals. A V1 s'aprecia com l'onda P retrògrada segueix al QRS, reinicia el cicle sinusal (l'interval P-P inicial és similar a l'interval P'-P) i es produeix una pausa no compensatòria.
IPUAV en un malalt de 66 anys amb HTA. El tercer i el setè batecs són IPUAV. Es registren de forma prematura i tenen una morfologia un xic diferent a la dels batecs sinusals. No es registra cap onda P al seu voltant. La pausa que es produeix és no compensatòria.
IPUAV en el mateix malalt amb 65 anys. El tercer batec és un IPUAV que no està relacionat amb la P sinusal (1) que el precedeix. Ambdós impulsos estan dissociats i s'interfereixen mútuament a nivell de la UAV.
Aquest impuls prematur ocasiona un lleuger alentiment de la freqüència sinusal que es recupera al final del traçat.
(1) La P registrada just abans d'aquest batec no és una P retrògrada i sí la P sinusal. Per ser una P retrògrada hauria de ser negativa a les derivacions de la cara inferior; en aquest registre DII i aVF, i positiva a aVR)
Els IPUAV tenen lloc com a fenòmens ocasionals o aïllats, i poden estar distribuïts a l'atzar o aparèixer en pautes regulars tal i com es veu en el següent exemple:
IPUAV bigeminats en una malalta de 41 anys sense cap més patologia. Les ondes P retrògrades (que en aquest cas segueixen al QRS) són negatives a DII, DIII i aVF i positives a aVR.