El registre ECG mostra unes ondes, uns segments
i uns intervals.
- L'onda P que correspon a l'activació auricular i té una durada < 0,12 seg i una altura < 2,5 mm.
- L'interval PR que inclou el temps de conducció intraauricular, aurículo-ventricular i del sistema His-Purkinge. Es mesura des de l'inici de l'onda P fins l'inici del complex QRS. Té una durada que oscil·la entre 0,12 i 0,20 o 0,22 seg.
- El complex QRS que correspon a la despolarització ventricular i té una durada < 0,12 seg.
i pot presentar diferents morfologies. Aquestes es poden descriure anomenant la primera onda negativa onda Q, la primera onda positiva onda R i l'onda negativa que la segueix onda S. S'empren majúscules o minúscules en funció de la grandària d'aquestes ondes. Si es registren dues ondes R o S es fa servir l'apòstrof (') per diferenciar-les, anomenant-les R' o S'. Quan només es registra una onda negativa s'anomena complex QS.
Un altre paràmetre que es mesura dins l'anàlisi
del QRS és el temps d'aparició de la deflexió
intrinsecoide, que és el que transcorre des de l'inici
del QRS fins el moment en què l'onda R canvia de direcció.
Té una durada normal < 0,045 seg.
Aquest paràmetre es fa servir en el diagnòstic
de la hipertròfia ventricular esquerre, la dilatació
ventricular esquerre i l'hemiblocatge anterior.
- El segment ST que reflexa la fase 2 del potencial d'acció transmembrana. S'inicia al final del QRS (el punt d'unió del segment ST amb el QRS s'anomena punt J) i termina al començar l'onda T. Normalment és isoelèctric, es a dir que està al mateix nivell que la línia de base de l'ECG.
- L'onda T que correspon a la repolarització ventricular.
Aquesta onda és positiva a la majoria de les derivacions. És negativa a aVR i pot ser negativa a algunes derivacions (habitualment V1, DIII i aVL) sense que això tingui un significat patològic.
Tampoc és patològic el registre de T amb morfologia bimodal, que en els nens pot ser força marcada. Es sol registrar a la cara anterior (de V2 a V4) i no té cap significat patològic.
- L'onda U, que es registra després de l'onda T i que sol ser positiva i de vegades força conspícua sense que això hagi de ser patològic.
De vegades el segon component d'una onda T bimodal pot ser confós amb una onda U. Sobretot si estem registrant un sol canal alhora. La comparació amb una altra derivació ens ajudarà a identificar les ondes. Això serà molt fàcil si podem registrar més d'un canal conjuntament.
- L'interval QT que inclou l'activació i la recuperació ventricular. Es mesura des de l'inici del QRS fins al final de la T. La seva durada depèn de la freqüència cardíaca i sol ser < 0,40 seg.
