Apareix amb freqüència en malalts amb cardiopaties greus i també és una manifestació de la intoxicació digitàlica.
Té una freqüència d'entre 120 i 250 x', podent existir diversos graus de bloqueig auriculoventricular (1r, 2n i 3r grau), incloent-hi el BAV 2:1.
Les ondes P tenen un morfologia diferent a la de la P sinusal i són positives a DII.
La línia de base entre les ondes P és isoelèctrica, a diferència del flutter auricular on no s'aprecia una línia isoelèctrica entre les ondes del flutter.
Taquicàrdia auricular a 230 x' amb BAV 2:1 en una malalta de 60 anys amb una estenosi mitral moderada. (ECG complert)
De vegades les ondes P només són visibles a les precordials dretes.
Taquicàrdia auricular a 150 x' amb BAV 2:1 i de 2n grau tipus I. Ës la mateixa malalta de l'exemple anterior però amb 73 anys i ja portadora d'una pròtesi mitral implantada un any abans. (ECG complert)
Els complexos QRS poden ser normals o presentar una conducció aberrada.
Taquicàrdia auricular a 145 x' amb BAV de 2n grau tipus I (fenomen de Wenckebach) i conducció 3:2. Després de l'inici (a partir de la 4a P), el 2n QRS (el QRS número 2 ja presenta una mínima aberrància) es condueix amb BBDFH que emmascara l'onda P bloquejada (osca a la branca ascendent de l'onda T - punta de fletxa-)
Ës la mateixa malalta del primer exemple però amb 72 anys i ja portadora d'una pròtesi mitral implantada uns mesos abans.(TAR) anterior ---------- índex ---------- següent (TAM)