Al pla frontal:
L'onda P és
petita o isoelèctrica a DI.
Té
una durada normal i és alta i punxeguda a DII, DIII i
aVF, amb una alçada igual o superior a 2,5 mm.
Aquesta morfologia s'ha anomenat tradicionalment "P
pulmonale", donat que es veu principalment en pacients
amb patologia pulmonar. (ECG
complert)
En alguns
casos en els que hi hagi també un retard en la despolarització
complerta de l'aurícula dreta, les ondes P podran presentar
una base ampla. (ECG complert)
Al pla horitzontal:
L'onda P a V1 i V2 pot ser
positiva i tenir una amplitud augmentada. Això juntament
amb una P alta i punxeguda a DI i a DII, i plana a DIII s'ha
anomenat tradicionalment "P congenitale" perquè
es sol veure en les cardiopaties congènites. (ECG complert)
Quan l'aurícula
dreta està molt dilatada i en una situació anterior
i baixa, es pot registrar una onda P predominantment negativa
a V1 i una P alta i punxeguda a V2. (ECG
complert)
Alteracions del complex QRS:
Aquestes alteracions són l'única indicació electrocardiogràfica de creixement auricular dret en presència de fibril·lació auricular, donat que l'onda P és absent.
Registre de
complexos QR, qR o qrS a V1 (i de vegades a V2) seguits d'una
progressió de l'amplitud de l'onda R des de V2 o V3 fins
a V6.
El registre
d'aquests complexos a V1 és molt més evident si
el podem comparar amb un altre ECG, tal com es veu en aquest
cas d'estenosi mitral greu abans i després de la implantació
d'una pròtesi mitral. (ECG
complerts)
Diferència de voltatge
del QRS entre V1 i V2. Una relació igual o >5 associada
a un voltatge del QRS a V1 igual o <4 mm és molt específica
però poc sensible. (ECG
complert)
Cal recordar que...
No s'ha de confondre la negativitat inicial de V1 amb una onda Q de necrosi.
(ECG complert)