Aquest trastorn altera la totalitat de la seqüència de l'activació ventricular i sol manifestar-se en el context d'una cardiopatia estructural. Trobarem:
Complexos QRS de 0,12 seg o més.
Pèrdua de de l'onda Q septal a DI i a V5 i V6,
que reflecteix l'activació septal inicial de dreta a esquerra.
Registre d'ondes R dentades (que solen ser altes) amb una
osca a la zona intermèdia del complex QRS a DI, aVL, V5
i V6.
Registre d'ondes S profundes a precordials dretes.
La direcció del vector del segment ST i de l'onda
T és l'oposada al del QRS (ST infradesnivellat i T negativa
asimètrica a DI, aVL, V5 i V6, i el contrari a V1, V2
i V3).
Així i tot, i habitualment en malalts sense altra cardiopatia, també podrem registrar ondes T un xic positives, aplanades o difàsiques (tipus -/+) a les precordials esquerres.
A V1
es pot registrar un complex rS o QS, en funció de si l'activació
inicial s'orienta anterior o posteriorment (ECG complerts).
L'ÂQRS sol ser normal (com és el cas del primer exemple) o dirigit cap a l'esquerra (amb morfologia "rS" o "QS" a DII, DIII i aVF).
La desviació de l'eix a la dreta, que no sol superar els +80° o +90°, origina una morfologia atípica de BBEFH.
Altres morfologies
De vegades es poden registrar morfologies atípiques com la del següent exemple:
Malalta de 79 anys sense altra cardiopatia que el BBEFH. DI i V6 registren una morfologia atípica, però amb complexos QRS d'una durada de 0,14 seg. i amb absència d'onda "q" inicial. En aquest cas les ondes T són concordants amb el QRS.
BBEFH intermitent
A l'igual que al BBDFH, el BBEFH pot ser intermitent i dependre o no de la freqüència cardíaca.
Malalta de 85 anys sense una cardiopatia concreta amb fibril·lació auricular. Presenta un BBEFH intermitent amb desaparició del BB després d'una diàstole llarga.