Implica un retard de la conducció a la branca esquerra respecte a la dreta, amb una activació septal inicial de D a E, i la pèrdua de l'onda Q septal en tots els casos. Al contrari que en el BBEFH, la branca esquerra contribueix finalment a l'activació del septum i de la paret ventricular.
Malalta de 70 anys amb cardiopatia hipertensiva i MPOC moderada amb BIBDFH i BBEFH. La diferència principal amb el BBEFH rau en la durada del complex QRS (el 2n complex correspon a un BBEFH i el 1r i 3r complexos corresponen a un BIBEFH)
Malalt de 72 anys hipertens amb una petita pauta de TPSV (2n, 3r i 4t complexos) que es condueix amb BIBEFH. Es veu com amb la seva aparició es perd l'onda Q septal.
Les troballes més habituals són:
QRS de 0.10 a 0.12 seg. amb pèrdua de l'onda Q septal.
Gepa a la branca ascendent del QRS a les precordials esquerres.
Malalta de 74 anys amb antecedents d'embolisme pulmonar submassiu 6 anys abans i posssible cardiopatia isquèmica. La gepa (fletxa negre) a la branca ascendent del QRS ben visible a DI i a V5, no s'ha de confondre amb una onda delta.
Temps d'aparició de la deflexió intrinsecoide retardat (> 0,06 seg) a les precordials esquerres.
Malalta de 75 anys amb cardiopatia isquèmica greu no quirúrgica. A aVR-F es registra un complex auricular prematur que es condueix amb BBEFH complert. La resta dels complexos es condueixen amb BIBEFH.
Trobarem ondes T negatives, negatives/positives o positives a les derivacions esquerres, en funció del grau de despolarització anòmala transeptal existent.
A V1 es pot registrar un complex QS (com als exemples anteriors) o un complex rS com al següent exemple:
Malalta de 71 anys amb HTA. Es registra un BIBEFH intermitent amb eixamplament del QRS, pèrdua de l'onda Q septal i canvis a l'ST-T secundaris al BIBE. A V1 es registra una onda "r" inicial.