En presència d'ondes R que presentin criteris
de voltatge d'HVE, les següents troballes suggereixen l'existència
de dilatació ventricular esquerra:
R a V6 > a R a V5.
Transició brusca des d'un complex amb una onda
S profunda en el pla horitzontal, a un amb una onda R alta en
la següent derivació cap a l'esquerra. Un equivalent
és el registre d'un complex de transició petit
a V4 o V5.
Evidència que a ECG successius disminueix l'altura
de l'onda R a les precordials esquerres a mesura que els altres
signes d'hipertròfia es fan més evidents (com per
exemple els canvis al segment ST i a l'onda T).
Complexos QRS amb un temps d'aparició de la deflexió
intrinsecoide (TDI) > o = 0.07 seg.
Malalta de 78 anys amb una miocardiopatia dilatada. La R a V6 + la S a V1 fan 36 mm i es registren T negatives a V5 i V6 (també es registra una onda U lleugerament negativa a les mateixes derivacions). S'aprecia una transició sobtada a V5 i l'onda R a V6 és superior a la R de V5. Tot això ens fa pensar més en una dilatació ventricular esquerra que en una hipertròfia d'aquest ventricle.
L'obtenció de registres seriats és molt útil per objectivar aquests fenòmens.
Malalt amb una miocardiopatia dilatada amb insuficiència mitral que el 1995 era greu. En fibril·lació auricular crònica. A l'ECG de 1995 es veu com el complex Rs de V5 esdevé un complex de transició petit ("rs"); i com la R de V6 és més alta i és superior a la R de V5. També es pot apreciar (principalment a V5 i V6) com la duració del complex QRS i el TDI ha augmentat d'un ECG a l'altre. Tot això és indicatiu de dilatació ventricular esquerra.
(La S a V2-3 és molt més profunda que la registrada degut a una interrupció del moviment de l'agulla de l'electrocardiògraf durant el registre)
La comparació de dos registres també pot ajudar a objectivar l'aparent millora d'un malalt.
Malalt de 65 anys amb una cardiopatia hipertensiva en fase de miocardiopatia dilatada. El primer ECG es va registrar uns dies després d'haver abandonat el seu tractament habitual amb furosemida, espironolactona i ramipril. El segon ECG es va registrar quan ja tornava a realitzar el tractament correctament. Es pot veure com en el segon ECG ha disminuït la profunditat de les ondes S a V2,3,4 i com l'onda R de V5 és més alta que la de V6. També es veu com la transició en el segon ECG no és tan sobtada, i com les ondes T negatives de la cara lateral són menys profundes. Aquests canvis van coincidir amb una millora clínica del malalt.
Cal recordar que...
En els casos on només hi ha dilatació i no hipertròfia, no veurem cap criteri de voltatge.
Malalt de 59 anys amb una miocardiopatia dilatada. L'ECO Doppler no mostra hipertròfia i sí dilatació ventricular esquerra. En aquest cas la troballa més significativa és la transició brusca a V6.