Absència d'ondes P.
Registre d'ondulacions irregulars de morfologia i amplitud variable, anomenades ondes "f", amb una freqüència de 450 a 600 x'. La seva màxima amplitud es véu a DII i a DIII, i especialment a V1. (ECG complert)
La resposta ventricular sol ser totalment irregular, i en el pacient no tractat la freqüència ventricular sol oscil·lar entre 100 i 160 x', encara que de vegades la freqüència pot ser més baixa sense cap tractament. (ECG complert)
De vegades les ondes "f" no es veuen o quasi no es veuen. En aquests casos el diagnòstic es fa per la irregularitat de la resposta ventricular i per l'absència de les ondes P. (ECG complert)
L'hipertiroïdisme i les síndromes de preexcitació són les causes més freqüents de freqüències molt ràpides. (ECG complert)
Trobarem freqüències lentes en els casos en els que la conducció A-V estigui deprimida de forma espontània, (ECG complert)
o per l'acció de fàrmacs, sense oblidar mai els col·liris amb bloquejadors beta-adrenèrgics. (ECG complert)
Quan el ritme és regular i lent es deu a una dissociació A-V complerta per bloqueig A-V de tercer grau i la consegüent aparició d'un ritme d'escapament de la unió auriculoventricular (QRS estret), (ECG complert)
o d'un ritme d'escapament ventricular (QRS ample). (ECG complert)
Quan el ritme regular és ràpid es deu a una dissociació A-V per la interferència d'una taquicàrdia de la unió o d'una taquicàrdia ventricular.
La morfologia del complex QRS sol ser similar a la que el pacient tenia abans de presentar aquesta arítmia, encara que cal tenir en compte que moltes vegades no tindrem un ECG previ en RS. En certes ocasions pot ser diferent apareixent una morfologia de BBDFH (ECG complert)
o, menys sovint, de BBEFH. (ECG complert)
Si tenim la sort de veure el seu inici, aquest sol ser amb un o alguns extrasístoles auriculars molt precoços. (ECG complert)
