Es caracteritza pel registre d'oscil·lacions
regulars (ondes F), amb morfologia de dents de serra, en lloc
de les ondes P sinusals. No s'aprecia una línia isoelèctrica
entre les ondes de flutter.
Solen presentar una major amplitud a DI, DII i aVF, on
habitualment són negatives,
(he escollit un exemple amb una dissociació AV que permet visualitzar bé les ondes del flutter)
i menys freqüentment positives.
Flutter auricular a 260 x' amb ondes F positives a la cara inferior.
A V1 les ondes són punxegudes, i entremig d'elles pot registrar-se una línia isoelèctrica.
(he escollit un exemple amb una dissociació AV que permet visualitzar bé les ondes del flutter)
Les ondes F presenten una freqüència que varia entre 220 i 400 x', sent la freqüència típica de 300 x'. En aquests casos (i en pacients sense tractament) la freqüència ventricular sol ser la meitat (conducció A-V 2:1)
És freqüent l'existència de diferents graus de blocatge, sobretot quan el/la pacient està sota tractament.
La conducció A-V 1:1 és rara.
Flutter auricular amb conducció 1:1 a 260 x'