És el que s'origina en el nòdul sinusal
i que presenta freqüències entre 60 i 100 x', encara
que aquestes xifres han estat establertes de forma arbitrària.
En el nen la freqüència típica oscil·la
entre 110 i 150 x', amb una mitjana de 130 x'. Aquesta freqüència
es va alentint gradualment, per arribar a la "forma"
adulta als 8 anys d'edat aproximadament.
L'interval P-P no varia més d'un 10% o 120 mseg.
L'onda P és positiva a DI, DII i aVF i negativa
a aVR amb un ÂP entre 0° i 90°.
L'onda P pot ser negativa a V1 i V2, però és
positiva de V3 a V6.
L'interval PR és superior a 120 mseg. i pot variar
lleugerament amb la freqüència.
De vegades podem registrar canvis en la morfologia
de l'onda P sinusal en relació amb modificacions (que
no cal que siguin importants) de la freqüència cardíaca.
Aquests canvis no tenen cap significat patològic i es
consideren normals.
Això es veu bé als dos següents exemples,
on s'aprecia un petit canvi sobtat de la freqüència
cardíaca (probablement degut a la tensió emocional
de la prova), que fa que les ondes P siguin més punxegudes
amb la freqüència més alta.
Cal recordar que...
La primera etapa en l'anàlisi
d'un trastorn del ritme cardíac és dir si el/la
malalt/a es troba o no en ritme sinusal.
Això que sembla una bajanada, no ho és tant quan
les ondes P són petites o l'ECG està artefactat.
En quin ritme està? (ECG complert)