Taquicàrdia sinusal

És la que es registra en un adult quan la freqüència és superior a 100 x'.
Normalment té un inici i un final gradual.
L'interval P-P pot variar mínimament d'un cicle a l'altre.
Les ondes P tenen una morfologia normal encara que de vegades esdevenen punxegudes.
La taquicàrdia sinusal és comuna a la infància i és una reacció normal a diferents situacions fisiològiques o patològiques com la febre, ansietat, anèmia, hipoxèmia, hipotensió, exercici, tirotoxicosi, hipovolèmia, deshidratació, embolisme pulmonar, isquèmia miocàrdica, insuficiència cardíaca, processos inflamatoris o shock. Diverses substàncies com l'alcohol, la cafeïna, la marihuana, la cocaïna, l'heroïna, la morfina o la nicotina poden produir també taquicàrdia sinusal.

Taquicàrdia sinusal a 140 x' en un cas d'angoixa.

La morfologia de l'interval PR i del segment ST pot ser del tipus simpaticotònic. Ambdós formen l'arc d'una circumferència tal com ho mostra la imatge ampliada del traçat anterior.

Aquest altre exemple de taquicàrdia sinusal a 120 x' és molt similar al ja exposat, però hi ha una gran diferència entre els dos casos, que evidentment no és l'ECG. En aquest segon cas la pacient patia una fractura vertebral i havia estat remesa a la consulta per un "dolor toràcic."
Cal tenir sempre en compte que una taquicàrdia sinusal por ser l'expressió d'una situació greu no cardíaca.


(Ritme sinusal) anterior ---------- índex ---------- següent (Bradicàrdia sinusal)