A banda de la cardiopatia isquèmica existeixen nombroses causes que poden provocar canvis en el segment ST i en l'onda T. Les més usuals són les següents:
Fisiològiques: Posició del cos, temperatura, hiperventilació, ansietat, aliments (glucosa), taquicàrdia, influències neurogèniques, entrenament físic.
Farmacològiques: Digital, fàrmacs antiarítmics i psicòtrops (fenotiazines,tricíclics, liti).
Alteracions extracardíaques: Anormalitats electrolítiques, accidents cerebro-vasculars, shock, anèmia, reaccions al·lèrgiques, infeccions, alteracions endocrinològiques, alteracions abdominals agudes, embolisme pulmonar.
Malalties miocàrdiques primàries: Miocardiopatia congestiva, miocardiopatia hipertròfica, cardiomiopatia postpart, miocarditis.
Malalties miocàrdiques secundàries: Amiloïdosi, hemocromatosi, neoplàsies, sarcoïdosi, malalties del teixit connectiu, alteracions neuro-musculars.
Un canvi aïllat de l'onda T ha de ser interpretat amb precaució i sempre correlacionat amb la clínica i les dades del laboratori. La interpretació errònia del significat d'una onda T anormal és la causa més comuna de la malaltia electrocardiogràfica iatrogènica.
La temptativa d'identificar l'etiologia d'un segment ST i/o onda T anormals sense tenir en compte la clínica i les dades del laboratori sol ser un fracàs.
Registre ECG durant una gastritis aguda en una malalta de 70 anys sense cap coronariopatia (la gammagrafia amb tali no va mostrar cap signe d'isquèmia).
Es veuen imatges similars en els accidents cerebro-vasculars.